DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ

A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys 80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge, està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”. Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema educatiu.

Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensivaespanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent s’està mostrant encara amb més virulència. Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.

La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguinimpartir tots els ensenyaments en català sense incórrer en lainconstitucionalitat i la desobediència a les autoritats judicials. Amb les esmentades sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de Catalunya. El model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua, evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usoslingüístics dels alumnes o llurs progenitors.

La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano como lengua vehicular” a l'ensenyament. Cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.

La Llei Defensem l’Escola en Català, que explícitament reconeix el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament, empenyerà el Govern de la Generalitat a no acatar les sentències judicials que l’obliguen a re introduir el castellà, perquè es podrà emparar en aquesta Llei del Parlament de Catalunya.

I A AIXÒ EN DIUEN DEMOCRÀCIA?

En paraules de Miquel Martí i Pol, l'educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i manera de fer dels altres. En principi, això també hauria de ser aplicable a aquest joc anomenat democràcia, i més encara, per aquells que opten a ser escollits pels ciutadans.

Durant aquesta primera setmana de campanya electoral, la secció local de Solidaritat Catalana per la Independència, així com d'altres formacions polítiques, hem patit els atacs d'un brètol o d'uns brètols. Els dos primers atacs, es van produïr a altes hores de la nit, però avui ha estat de dia, el que ha permès descobrir-ne l'autor. En

Volem denunciar aquestes actituds que de cap manera podem acceptar ni permetre.

PRESENTACIÓ LLISTA MUNICIPAL

Solidaritat Catalana per la Independència ens presentem a les eleccions municipals a Cerdanyola per aportar a la ciutat el nostre projecte de regeneració democràtica, de participació ciutadana i de construcció de la independència des dels pobles i ciutats.

Convençuts com estem que el món local empeny en tots els àmbits: normatiu, de serveis, de consciència civica... El món local és i ha de ser la punta de llança en el moviment independentista, en tant que és al seu voltant que s'aplega un primer nivell organitzatiu de les comunitats i en conseqüència, un primer nivell d'impuls de les demandes col·lectives d'independència i d'autodeterminació.

Som un equip de gent que no viu ni vol viure de la política i que estem convençuts que Cerdanyola necessita gent honesta, treballadora, i que aporti aire fresc a una ciutat que s'està quedant estancada per culpa d'uns polítics que ja no se la creuen. Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els àmbits de l'activitat i de la decisió política, impulsant processos de consulta popular per prendre les decisions més importants del municipi, i convocant reunions periòdiques amb la ciutadania per compartir la siutació local i les mesures a emprendre. Seguint amb aquest principi, promourem el desplegament de la llei de districtes, garantint d'aquesta manera que la veu de tots i cada un dels barris arribarà a l'ajuntament.

Cerdanyola, és la vintena ciutat de Catalunya, el que vol dir que a nivell europeu estaríem al nivell de ciutats com Southampton o Bonn. Tenim una ciutat amb una universitat, tot i que la mirem només amb la cua de l'ull, la tecnologia més puntera d'Europa, i tot i així costa situar-la al mapa. Cerdanyola té el títol de ciutat de la ciència, tot i que hi ha barris que quan parlem de serveis gairebé són a les fosques, barris que quan cauen quatre gotes estan pendents de si els marxarà la llum o es quedaran sense telèfon, barris que amb prou fienes els arriba internet.

El món municipal ha estat malauradament una mostra més de la urgent necessitat d'una profunda revisió dels valors en la gestió pública. No com un camp de proves, sinó com un espai d'actuació urgent; perquè si bé és cert que aquesta necessitat és compartida amb altres administracions, no ho és menys que en l'àmbit local, resten masses espais, fins i tot en l'àmbit normatiu, pendents de resoldre. El col·lapse fiscal dels Ajuntaments a causa de la crisi immobiliària fa inviable el model municipal de la Constitució espanyola de 1978. La crisi ha posat en evidència el paper subsidiari dels Ajuntaments dins el sistema administratiu i polític espanyol. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal. Han assumit que els ajuntaments s'han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d'obres i poca cosa més. Desde Solidaritat Catalana per la Independència volem impulsar una nova etapa en la que els Ajuntaments no es resignin a ser una "empresa de serveis" i els partits una mena "d'agència de col·locació d'afiliats". Defensem un funcionament basat en la participació i el civisme.

En un context de crisi econòmica com la que patim, en que hi ha un gran nombre d'aturats, retallades socials... cal que l'administració sigui un exemple d'austeritat i de gestió. Per aquesta raó proposem:

una reducció del 25% del sou de l'alcalde i els regidos amb dedicació exclusiva.

limitació dels drets per assistència a les sessions d'òrgans col·legiats a fi d'evitar que es converteixin en sous o sobresous encoberts, proposarem la prohibició absoluta de la percepció de drets d'assistència de cap mena.

pel que fa al rescabalament de despeses causades en l'exercici del càrrec, l'ajuntament haurà de fer públiques mensualment les quanties i conceptes percebudes per cada electe, així com la naturalesa de les justificacions de despesa aportades.

supressió de tots els càrrecs de confiança.

Un apartat de vital importància per Solidaritat Catalana per la Independència és la participació ciutadana com a motor de l'acció política municipal. Estem patint una classe política que no té massa en compte l'opinió dels ciutadans per prendre decisions, siguin de major o menor rellevància, ja que tret d'alguna excepció, no coneixen les principals necessitats de cada barri. Amb l'aplicació de la llei de districtes, els veïns de cada barri, per mitjà de les Associacions de Veïns fiscalitzaran realment la tasca dels regidors, ja que el contacte serà freqüent, no només cada 4 anys quan s'apropen les eleccions i es fan promeses difícilment assumibles. Calen òrgans de participació sectorial, ja que cal recordar que l'Ajuntament està per servir al ciutadà i no a l'inrevés.

Tenim una universitat, la tecnologia més puntera d'Europa, i és responsabilitat de tots els ciutadans, exigir als nostres representants, que facin de la nostra ciutat, de les millors del País.