Pressupostos participatius

Més material pel banc de recursos per si a algú li pot fer servei en algun moment, la guía metodológica dels Pressupostos participatius. Si voleu saber-ne més, us convido que visiteu el bloc de @sicerdanyola.

 

 

Si voleu descarregar-lo, pitgeu aquí

Formació bàsica en política municipal

Avui us deixo la segona aportació al banc de recursos. El passat mes de maig, a Solidaritat, vam començar un cicle de formacions, i la primera va ser sobre l'organització d'un ajuntament, i introducció a la política municipal.

 

Com que no vaig trobar enlloc un material que em fes el pes, vaig fer una mica de poti poti entre cosetes de collita propia i cosetes de diferents llocs, fent una mica de tastaulletes. Aquí us el deixo per si alguna vegada us pot fer algun servei.

 

Aquí us el podreu descarregar.

 

 

Banc de recursos

Ara fa una mica més de dos anys, encapçalava la llista municipal de Solidaritat Catalana per la Independencia a Cerdanyola. Des de llavors, la meva activitat política municipal m'ha portat a tenir trobades amb diferents regidors amb atribucions a govern, amb l'alcaldessa, amb grups municipals, a redactar i impulsar mocions, a qüestionar a l'equip de govern sobre molts temes, a redactar al·legacions... i una de les principals dificultats ha estat la manca d'informació sobre temes en que no tenia massa coneixements, i que m'he hagut de buscar les garrofes com s'acostuma a dir per tal de fer les coses amb una mica de propietat. Ara que he aconseguit reunir una petita quantitat de documents, m'he decidit a posar-los a disposició de tothom que els necessiti, al banc de recursos hi trobareu tot allò que he trobat per la xarxa i aquells materials que he anat preparant per tal de compartir-los amb els companys de partit. Tant de bo us sigui d'ajut com ho ha estat per mi.

Aquí teniu la primera aportació, una publicació de l'Associació Catalana de Municipis.

 

CONSELL NACIONAL

Uns mesos després de la celebració del Congrés Nacional de Solidaritat, amb la constitució del Consell Nacional, màxim òrgan de govern del partit entre congressos, s'ha posat punt i final a la reestructuració interna posterior a la garrotada electoral. Divendres passat, es va celebrar a Cerdanyola el Congrés Comarcal Extraordinari per tal d'escollir els dos consellers nacionals que ens pertoquen per nombre d'adherits, a banda del Coordinador Comarcal.

 

Després de pensar-hi, vaig decidir presentar candidatura ja que ara el que cal és que aquells que seguim creient en el projecte amb el que vam arrencar fa gairebé tres anys, tirem del carro per fer créixer el nostre teixit social, i aportar la visió i la manera de treballar sense tenir representació que porto a terme a Cerdanyola. També van presentar candidatura l'ex-Batlle de Gallifa Jordi Fornas, en Manel Saus de Sabadell i na Maria Rosa Comellas, de Sant Cugat. Els nostres companys en votació van decidir que els representants de la comarca al consell nacional fóssim en Jordi Fornas, que va ser escollit president del Consell Nacional, i jo. Agraeixo a tots el seu suport i confiança.

VALORACIÓ PLE MUNICIPAL DEL MES DE MARÇ

Ahir vam tenir la cita preceptiva de cada mes amb els regidors que guien la nostra ciutat amb la celebració del ple ordinari del mes de març. Novament l'alcaldessa va donar mostres del seu tarannà i saber estar... el dia que aprengui a comportar-se serà fora de l'ajuntament.

 

Al ple es portava l’aprovació inicials de la modificació d’algunes ordenances pel que fa al seu preu públic, barrejant-ho amb una tarifació social que en principi l’equip de govern espera que faci augmentar el nombre d’usuaris d’aquests serveis. Una vegada més, creiem que es vol córrer massa en la seva implantació. D’acord que s’acosta un nou trimestre i es vulgui mantenir i augmentar els usuaris amb els que compta cada servei, però ens temem que una vegada més és posar un pedaç a un forat enlloc d’arranjar-ho com déu mana. Com hem insistit diverses vegades, som partidaris que cada servei tingui un model diferent, adaptat a les seves necessitats, els usuaris dels serveis d’educació de ben segur que no tenen les característiques dels usuaris de joventut com segurament també passa amb els usuaris d’esports i cultura.

 

Si l’objectiu ha de ser ampliar el nombre d’usuaris dels serveis municipals, potser val més esperar a portar aquesta tarifació social al ple i treballar-la exhaustivament i sense presses per tal que es pugi implantar durant el curs 2013 – 2014 amb totes les garanties del món havent-les pogut explicar a la ciutadania i havent-ne pogut fer difusió als diferents serveis, que no a corre-cuita fent modificacions cada cert temps sense una idea clara, parlant amb tots els agents implicats. A vegades és preferible, molts usuaris amb petites aportacions, a pocs usuaris amb aportacions mitjanes.

Estem d’acord que qui més té ha de contribuir a que els diferents serveis siguin sostenibles, però l’ajuntament també ha de fer la seva feina. Insistim, és un bon moment per replantejar-se els diferents serveis,adaptant-los a nous usuaris si cal, estudiar la viabilitat de cada servei i una vegada clars aquests objectius, posar fil a l’agulla i enfocar la tarifació social segons les necessitats de cada servei. Però insistim, a banda d’una tarifació d’acord al que cada servei necessita, segurament cal fer canvis que aportin un afegit a diferents serveis. Coincidim amb diferents grups municipals en la necessitat de la creació d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social, així com l’impuls d’una ordenança de finestreta única.

Parc Esportiu Municipal Guiera

Ahir es va fer palès una vegada més el xou al que darrerament ens tenen acostumats l’equip de govern i la regidora no adscrita, un xou que ahir, va ser difícil de dissimular. Sovint des de Solidaritat diem que aquest ajuntament governa al ritme que la marca la improvisació i sota el paràmetre de que qui dia passa any empeny. No es realitza un seguiment de cap concessió municipal, per tant el cas del Parc Esportiu Municipal Guiera no és un cas aïllat. Com es pot portar a ple una pujada del preu públic perquè ho demana el concessionari quan resulta que està apunt de ser sotmès a una auditoria? Com l’equip de govern permet un impagament de factures per un import de 76.000 euros, quan resulta que fins al 2012 han tingut superàvit? Com pot ser que s’hagi permès que aquest concessionari s’hagi muntat un xiringuito passant-se per alt allò que diu el plec de clàusules i ara es permeti fer xantatge a la ciutat amb l’argument de que si no s’aprova ho repercutiran en l’ajuntament ja que així ho diu el plec de clàusules? Des de Solidaritat creiem que ja és hora que el govern municipal faci la seva feina, que defensi els interessos de la ciutat. L’equip de govern defensa que les coses s’han de fer ben fetes, i en això hi estem d’acord, el problema se’ns presenta en el moment en que es diu de paraula, però els fets diuen tot el contrari. Que el concessionari va aportar el 60% de la despesa, d’acord, però no hem d’oblidar que el terreny és municipal, i quin valor té aquest terreny? No se suposa que els plecs de clàusules són d’obligat compliment? Com pot ser que Cerdanyola aportés un valor relatiu del 40% i només disposi d’un 33% de l’ús? Això és com comprar un litre de llet i que només te'n donin ¾ de litre. El concessionari del Guiera va obrir una ludoteca pel seu compte, que deixant de banda el fet que la normativa no li permet, sense ni tan sols tenir la deferència de comunicar-ho a l’ajuntament, que no oblidem és el propietari. Un dels arguments de l’equip de govern és que la Federació Catalana d’Handbol fa una aportació anual a les arques municipals una quantitat important de 55000 euros, però home, si fem números potser aquesta quantitat no és tan important, ja que si a aquesta quantitat i restem l’import del lloguer per superar el percentatge d’ús de les instal·lacions que si no anem errats són 15.000 euros, i si hi afegim el cost que suposarà l’auditoria a aquest servei... el resultat del negoci és ruïnós, això sense comptar que molt ens temem que els impagaments de subministres actuals, els haurà d’acabar assumint l’ajuntament, i per tant la ciutat, ja que això acabarà repercutint en els impostos municipals que paguem tots, ja que el deute municipal anirà creixent. Vistos aquests fets, amb perspectiva i també des del desconeixement de les clàusules, potser el millor és rescatar el servei i que aquest sigui 100% municipal, invertir els percentatges i que la Federació Catalana d’Handbol pagui en concepte de lloguer d’instal·lacions quan superi el percentatge que li correspon, sempre i quan l’ajuntament sigui capaç de fer-lo viable, sostenible i amb qualitat, que això ja són figues d’un altre paner. El que si exigim a l’equip de govern, és que l’expedient sancionador contra el concessionari no caduqui, i es sigui igual de sever que es seria amb qualsevol ciutadà de la ciutat. Per una vegada, demostrin que són capaços.

Ara fa dos anys, quan les diferents candidatures que ens presentàvem a les eleccions municipals, fèiem públics els nostres programes electorals, alguns assumíem compromisos,fèiem les nostres propostes de model de ciutat... Solidaritat érem i som partidaris d’un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada, que a la vegada permetria estimular el comerç de proximitat, similar al de diversos municipis del país, ja que tant agrada a alguns grups emmirallar-se amb d’altres municipis. Aquest govern, segueix apostant per un model recaptatori, més que rotatiu. La pujada de tarifes aprovada ahir al plenari, no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca. No sabem quin és el pressupost d’aquesta societat, quin és el deute, no hi ha hagut cap auditoria que avali el seu funcionament i gestió. L’argument d’aquesta pujada és per fer-lo sostenible... home, parlar de sostenibilitat sense que la ciutadania sàpiga la realitat econòmica i de gestió d’aquesta societat és com a mínim grotesc. Dir que l’objectiu és fer sostenible la zona blava, francament, s’ha de ser una mica estruç per que una zona blava sigui deficitària i més amb la manca de zones d’aparcament a determinades zones de la societat. Comentari apart és la gran gestió feta amb els aparcaments soterrats de la ciutat, que aquesta és de premi. Que a més, tenint en compte les places d’aparcament soterrades lliures que hi ha a la ciutat, l’ajuntament busqui una nau per aparcar vehicles municipals, ja és de traca.

Ahir, en el debat sobre la petició de l’EMD  d’assumir el servei de recollida d’escombraries, el regidor delegat deia que el cost és de 55’75€ / habitant, el passat mes de gener vam preguntar aquesta qüestió i se’ns va respondre que el cost era de 32,24, i que el tractament l’assumia l’AMB, als pocs dies rebíem una modificació d’aquesta resposta en que modificava la quantitat referida al tractament però no de la recollida, sembla ser que la segona resposta també era incorrecte, quedem en espera de la tercera i comprovarem aquesta resposta desitjant que a la tercera vagi la vençuda. El problema és que no som massa proclius a la realització d'actes de fe.

Una vegada més, el ple municipal acaba venint als arguments de Solidaritat quan diem que l’única manera de defensar el municipalisme és la independència. Aprovar una moció, en contra d’una llei aprovada pel Govern espanyol, en que insta a uns i altres, mostrar-ne el rebuig, relcamar al govern espanyol que deixi d’envair competències de la Generalitat, demanar a la Generalitat que avanci en la llei de Governs Locals... el ministre ja tremola. Aquesta llei quan s’aprovi, tindrà el mateix recorregut que qualsevol altra que es pugui aprovar, anirà de dret al Constitucional, quedarà suspesa i seguirà en vigent aquella que el govern espanyol aprovi i que és evident que serà lesiu. També és cert que l’ajuntament de la nostra ciutat no és precisament mostra d’excel·lència pel que fa a gestió. Només la independència pot garantir un municipalisme fort i eficaç, dotat dels recursos necessaris per tal que sigui capaç de donar els serveis que té encomanats. Insistim, aquells que són reacis o contraris a la independència, inclosos els grups municipals, aquestes actituds del govern espanyol els han de fer veure el perquè de la necessitat d’esdevenir nou estat. Un retrocés també que pot comportar en la qualitat democràtica que s’inclou en l’esperit d’aquest avantprojecte, atès que proposa reduir la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels ajuntaments, que són el nivell més propers a la ciutadania, i traspassar-ho a òrgans supramunicipals que no s’elegeixen directament, ja que acostumen a ser utilitzats per pagar serveis prestats i retornar favors.

Només es pot garantir una atenció a la ciutadania de qualitat feta de la proximitat, és a dir, des dels ajuntaments.

NOVES PROPOSTES

Per nosaltres, a nivell municipal tenim dos temes dels que en fem bandera, Cerdanyola 2000 i els desnonaments. El ple municipal del passat mes d’octubre declarava Cerdanyola ciutat contrària als desnonaments. Una moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que incloïa diversos compromisos que malauradament no s’han acabat de concretar. Per altra banda, el ple del mes d’abril, aprovava instar al govern municipal a prendre les mesures adequades i per tant per tal de fer possible la suspensió cautelar de les liquidacions de les plusvàlues municipals per aquells casos de dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari.

Dijous passat, el Tribunal de Justícia Europeu establia que els  desnonaments permesos per l’Estat espanyol són abusius i contraris a les normatives comunitàries. Uns abusos que les entitats financeres han dut a terme durant anys amb la permissivitat i connivència de la casta política, ja que en molts casos hi ha hagut condonació de deutes a diversos partits. Ara fa dos anys, Solidaritat vam portar al Parlament la dació en pagament, quedant-nos gairebé sols. Aquests mateixos partits polítics, que la seva obligació és vetllar per la ciutadania i no per qui els pot subvencionar campanyes electorals o donar una cadira a un consell d’administració un cop aparcada l’activitat política, durant aquests anys han anat fent declaracions d’intencions més o menys forçades segons convingués per tal de no quedar massa desmarcats de la societat, mentre que allà on realment podien incidir i posicionar-se del costat de la ciutadania ho feia de la banda d’aquells a qui han de rendir pleitesia.

A la nostra ciutat, hi ha iniciats al voltant de 300 processos hipotecaris. Cal que tots plegats sumem esforços d’una manera decidida per acabar amb aquest genocidi, que fa que els més desafavorits paguin les conseqüències d’una situació econòmica que els ciutadans no hem provocat. Gràcies a la pressió ciutadana impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les entitats financeres es van avenint a poder negociar amb els afectats, alguna sortida menys traumàtica per aquells que no poden efectuar el pagament del crèdit hipotecari, això sí, el més avantatjós fiscalment per ells. Sense anar més lluny, fa 15 dies es va signar amb una entitat financera una dació en pagament i condonació del deute hipotecari amb lloguer social en forma de compra venda, ja que en paraules de l’entitat financera és més avantatjós fiscalment per ells. El problema, és que en aquests casos, a l’afectat se li generen uns deutes amb l’ajuntament als que difícilment podrà fer front, com són la plusvàlua municipal i l’IBI, ja que la pèrdua de l’habitatge és a causa d’una situació econòmica complicada. El que obliga a una negociació amb l’entitat financera per tal que sigui aquesta qui assumeixi el pagament d’aquestes taxes, el que vol dir dependre de la bona fe de les entitats financeres, el que ja és suposar i molt.

Com hem dit abans, el passat mes d’abril el ple municipal aprovava una moció instant al govern a trobar les eines per tal de suspendre cautelarment el pagament de la plusvàlua pel 2012, així com la modificació de l’ordenança fiscal número 4. Cal anar més enllà. El temps de les declaracions d’intencions s’han acabat. Des de Solidaritat volem impulsar una moció de cara al ple municipal del mes d’abril, una moció destinada a modificar les ordenances fiscals número 1 i 4 per tal de bonificar en la seva totalitat el pagament de la plusvàlua municipal i de l’IBI per aquells casos en que la compra venda sigui per raons de pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

Com tots sabem, en els darrers mesos diverses famílies de Cerdanyola han perdut les seves vivendes, després que les entitats bancàries executessin les hipoteques que tenien contractades amb ells, en no haver pogut fer front al pagament de les mensualitats a causa de la situació econòmica. En molts casos, després de l’execució de la hipoteca i el desnonament, les famílies han hagut de seguir arrossegant un deute que els ha deixat en alt risc d’exclusió social. Aquest fet està tenint conseqüències dramàtiques per al conjunt de la societat i per a les famílies que veuen que, mentre les entitats financeres reben ajudes milionàries per a fer front a la crisi amb diners provinents dels impostos que paguem entre tots, aquesta mateixa valoració de la gravetat de la crisi no se li aplica a la ciutadania. Es rescata a la banca en lloc de rescatar a les persones.

És inassumible també que l’Ajuntament on paguem els impostos, continuï treballant amb les entitats financeres que deixa als nostres veïns al carrer i a la misèria. Per això, paral·lelament a la bonificació de les taxes municipals corresponents a les plusvàlues municipals i de l’IBI que hem citat amb anterioritat, demanarem a l’ajuntament de Cerdanyola, que com a mostra de solidaritat i de pressió, sensibilitzat amb la problemàtica social dels desnonaments, que deixi de treballar amb les entitats que participen en aquesta barbàrie i fer tràmits només amb aquelles entitats que no estiguin efectuant desnonaments.

SOS: SENYALS DE FUM DES D'UN SUBSÒL

Moltes vegades, he criticat les polítiques que es duen a terme per part del govern municipal en tots els àmbits, inclòs pel que fa a la cultura, però crec que és just felicitar al govern quan les coses es fan bé. És sabut que Cerdanyola té una manca d'equipaments culturals, per això, quan es potencien aquests equipaments amb exposicions de primer nivell i encara més quan aquestes exposicions compten a la inauguració amb l'autor, ja que és un plus afegit a l'hora de visitar l'exposició.

 

Dijous passat, al Museu d'Art de Cerdanyola, es va inaugurar l'exposició SOS: senyals de fum des d'un subsòl d'Antoni Llena. Aquesta exposició és una mostra de dibuixos que tal com va explicar l'autor, són dibuixos aprellats, alguns conviuen en parella i d'altres són totalment antagònics.

 

Antoni Llena

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'exposició compta també amb un parell d'escultures.

TANCAMENT ESCOLA XARAU

Aquests darrers dies la Generalitat de Catalunya ha comunicat la voluntat de tancar una de les escoles més arrelades a la nostra ciutat. Davant d’aquest fet, no ens podem estar de preguntar-nos Com és que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat opta per tancar escoles quan la prioritat seria fer-ne de noves o, com a mínim, mantenir les que hi ha per tal d'evitar la massificació a les aules? Com es pretén resoldre amb aquestes mesures, tancament de centres, el problema del fracàs escolar? Per què no s'opta per la qualitat educativa, amb menys alumnes per aula? Si volem ser un país punter, ho hem de demostrar amb el model d’ensenyament.

L’escola Xarau té un projecte educatiu que fa porta a la implicació de les famílies en el mateix. En tancar-la, es vulnera el dret fonamental de la llibertat de les famílies a triar el centre escolar per als seus fills. Volem recordar la defensa aferrissada de Duran i Lleida no fa massa temps d’aquest dret en criticar la promoció de l’escola pública que feia el tripartits en detriment de l’escola concertada. No està passant ara el mateix amb el tancament d’aquest centre que les famílies han triat? Per tant no és comprensible que s’opti pel tancament d’escoles.

Els arguments donats per la Consellera són demogràfics i econòmics. Desde Solidaritat ens inclinem a que són purament econòmics. El tancament de l’escola Xarau obeeix únicament a la necessitat d’aplicar unes retallades duríssimes als serveis públics. Solidaritat Catalana per la Independència creiem que les circumstàncies econòmiques no poden ser excusa per excloure a cap ciutadà del dret a rebre una educació digna i de qualitat.

 El tancament de l’escola Xarau estem convençuts que és per raons econòmiques, per la incapacitat de la Generalitat de mantenir uns serveis públics de qualitat. No volem deixar de recordar el compromís de la Generalitat amb la nostra ciutat per la construcció de la nova escola. Que no eren les mateixes condicions quan la Generalitat es va comprometre a la construcció d’una nova escola? La negativa a la construcció de la nova escola, ha fet que la Generalitat obligui a l’Ajuntament de Cerdanyola a dilapidar molt diners.

 No hem d’oblidar que cada any, Catalunya paga 16.000 milions d’euros a Espanya que no tornen, quan estem davant del tancament d’una escola imprescindible a la nostra ciutat, es fa més evident el per què és imprescindible esdevenir Estat Propi. Si la Generalitat gestionés tots els nostres recursos, es podrien destinar més de 5000 milions d’euros a despesa social, el que evitaría que s’haguessin de tancar escoles. En una Catalunya independent, no estaríem parlant de si es tanca o no una escola, estaríem parlant de la ratio d’alumnes per aula. Fets com aquest, haurien de fer repensar els seus arguments a aquells escèptics sobre la independència de Catalunya, també als partits polítics presents a l’Ajuntament de Cerdanyola.

 El tancament de l’escola Xarau, malauradament només és una conseqüència de la realitat pressupostària que Catalunya pateix sota el jou d’Espanya. Els pressupostos de la Generalitat per aquest 2013, portaran unes retallades brutals de milers de milions d’euros, uns pressupostos que seran la causa del tancament de més escoles i altres serveis públics. Convergència i Unió necessitarà el suport d’alguns que fan bandera contra les retallades.

Compartim amb la resta de partits i la comunitat educativa el rebuig al tancament de l’escola Xarau, però malauradament, la declaració de la junta de portaveus és poc més d’una declaració d’intencions. Quines mesures legals pensa emprendre l’ajuntament? Exigir a la Generalitat que es retracti? Si exigeix amb la mateixa fermesa que insta a la declaració de sòl contaminat de Can Planas poc futur hi veiem. Demanem als grups municipals, que donin veu a l’AMPA de l’escola Xarau al Parlament, que siguin valents i forcin als seus grups parlamentaris a pressionar per tal que la Generalitat faci marxa enrere pel que al tancament de l’escola.

 Malauradament, aquest cas no ens permet ser optimistes, ja que és un cas molt semblant a diverses escoles que aquest curs, per la inacció de les forces polítiques més pendents de sortir a la foto amb la pancarta de torn que de fer la seva tasca, han començat el compte enrera que les durà al tancament definitiu, escoles com Can Periquet a Palau Solità, l’escola Muñeira a Badia, l’Olga Xirinacs a Tarragona, o l’Esparreguera 2. Esperem i desitgem que aquest cas, aconsegueixin evitar la condemna a mort de l’Escola Xarau.