NOVES PROPOSTES

Per nosaltres, a nivell municipal tenim dos temes dels que en fem bandera, Cerdanyola 2000 i els desnonaments. El ple municipal del passat mes d’octubre declarava Cerdanyola ciutat contrària als desnonaments. Una moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que incloïa diversos compromisos que malauradament no s’han acabat de concretar. Per altra banda, el ple del mes d’abril, aprovava instar al govern municipal a prendre les mesures adequades i per tant per tal de fer possible la suspensió cautelar de les liquidacions de les plusvàlues municipals per aquells casos de dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari.

Dijous passat, el Tribunal de Justícia Europeu establia que els  desnonaments permesos per l’Estat espanyol són abusius i contraris a les normatives comunitàries. Uns abusos que les entitats financeres han dut a terme durant anys amb la permissivitat i connivència de la casta política, ja que en molts casos hi ha hagut condonació de deutes a diversos partits. Ara fa dos anys, Solidaritat vam portar al Parlament la dació en pagament, quedant-nos gairebé sols. Aquests mateixos partits polítics, que la seva obligació és vetllar per la ciutadania i no per qui els pot subvencionar campanyes electorals o donar una cadira a un consell d’administració un cop aparcada l’activitat política, durant aquests anys han anat fent declaracions d’intencions més o menys forçades segons convingués per tal de no quedar massa desmarcats de la societat, mentre que allà on realment podien incidir i posicionar-se del costat de la ciutadania ho feia de la banda d’aquells a qui han de rendir pleitesia.

A la nostra ciutat, hi ha iniciats al voltant de 300 processos hipotecaris. Cal que tots plegats sumem esforços d’una manera decidida per acabar amb aquest genocidi, que fa que els més desafavorits paguin les conseqüències d’una situació econòmica que els ciutadans no hem provocat. Gràcies a la pressió ciutadana impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les entitats financeres es van avenint a poder negociar amb els afectats, alguna sortida menys traumàtica per aquells que no poden efectuar el pagament del crèdit hipotecari, això sí, el més avantatjós fiscalment per ells. Sense anar més lluny, fa 15 dies es va signar amb una entitat financera una dació en pagament i condonació del deute hipotecari amb lloguer social en forma de compra venda, ja que en paraules de l’entitat financera és més avantatjós fiscalment per ells. El problema, és que en aquests casos, a l’afectat se li generen uns deutes amb l’ajuntament als que difícilment podrà fer front, com són la plusvàlua municipal i l’IBI, ja que la pèrdua de l’habitatge és a causa d’una situació econòmica complicada. El que obliga a una negociació amb l’entitat financera per tal que sigui aquesta qui assumeixi el pagament d’aquestes taxes, el que vol dir dependre de la bona fe de les entitats financeres, el que ja és suposar i molt.

Com hem dit abans, el passat mes d’abril el ple municipal aprovava una moció instant al govern a trobar les eines per tal de suspendre cautelarment el pagament de la plusvàlua pel 2012, així com la modificació de l’ordenança fiscal número 4. Cal anar més enllà. El temps de les declaracions d’intencions s’han acabat. Des de Solidaritat volem impulsar una moció de cara al ple municipal del mes d’abril, una moció destinada a modificar les ordenances fiscals número 1 i 4 per tal de bonificar en la seva totalitat el pagament de la plusvàlua municipal i de l’IBI per aquells casos en que la compra venda sigui per raons de pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

Com tots sabem, en els darrers mesos diverses famílies de Cerdanyola han perdut les seves vivendes, després que les entitats bancàries executessin les hipoteques que tenien contractades amb ells, en no haver pogut fer front al pagament de les mensualitats a causa de la situació econòmica. En molts casos, després de l’execució de la hipoteca i el desnonament, les famílies han hagut de seguir arrossegant un deute que els ha deixat en alt risc d’exclusió social. Aquest fet està tenint conseqüències dramàtiques per al conjunt de la societat i per a les famílies que veuen que, mentre les entitats financeres reben ajudes milionàries per a fer front a la crisi amb diners provinents dels impostos que paguem entre tots, aquesta mateixa valoració de la gravetat de la crisi no se li aplica a la ciutadania. Es rescata a la banca en lloc de rescatar a les persones.

És inassumible també que l’Ajuntament on paguem els impostos, continuï treballant amb les entitats financeres que deixa als nostres veïns al carrer i a la misèria. Per això, paral·lelament a la bonificació de les taxes municipals corresponents a les plusvàlues municipals i de l’IBI que hem citat amb anterioritat, demanarem a l’ajuntament de Cerdanyola, que com a mostra de solidaritat i de pressió, sensibilitzat amb la problemàtica social dels desnonaments, que deixi de treballar amb les entitats que participen en aquesta barbàrie i fer tràmits només amb aquelles entitats que no estiguin efectuant desnonaments.

SOS: SENYALS DE FUM DES D'UN SUBSÒL

Moltes vegades, he criticat les polítiques que es duen a terme per part del govern municipal en tots els àmbits, inclòs pel que fa a la cultura, però crec que és just felicitar al govern quan les coses es fan bé. És sabut que Cerdanyola té una manca d'equipaments culturals, per això, quan es potencien aquests equipaments amb exposicions de primer nivell i encara més quan aquestes exposicions compten a la inauguració amb l'autor, ja que és un plus afegit a l'hora de visitar l'exposició.

 

Dijous passat, al Museu d'Art de Cerdanyola, es va inaugurar l'exposició SOS: senyals de fum des d'un subsòl d'Antoni Llena. Aquesta exposició és una mostra de dibuixos que tal com va explicar l'autor, són dibuixos aprellats, alguns conviuen en parella i d'altres són totalment antagònics.

 

Antoni Llena

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'exposició compta també amb un parell d'escultures.

TANCAMENT ESCOLA XARAU

Aquests darrers dies la Generalitat de Catalunya ha comunicat la voluntat de tancar una de les escoles més arrelades a la nostra ciutat. Davant d’aquest fet, no ens podem estar de preguntar-nos Com és que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat opta per tancar escoles quan la prioritat seria fer-ne de noves o, com a mínim, mantenir les que hi ha per tal d'evitar la massificació a les aules? Com es pretén resoldre amb aquestes mesures, tancament de centres, el problema del fracàs escolar? Per què no s'opta per la qualitat educativa, amb menys alumnes per aula? Si volem ser un país punter, ho hem de demostrar amb el model d’ensenyament.

L’escola Xarau té un projecte educatiu que fa porta a la implicació de les famílies en el mateix. En tancar-la, es vulnera el dret fonamental de la llibertat de les famílies a triar el centre escolar per als seus fills. Volem recordar la defensa aferrissada de Duran i Lleida no fa massa temps d’aquest dret en criticar la promoció de l’escola pública que feia el tripartits en detriment de l’escola concertada. No està passant ara el mateix amb el tancament d’aquest centre que les famílies han triat? Per tant no és comprensible que s’opti pel tancament d’escoles.

Els arguments donats per la Consellera són demogràfics i econòmics. Desde Solidaritat ens inclinem a que són purament econòmics. El tancament de l’escola Xarau obeeix únicament a la necessitat d’aplicar unes retallades duríssimes als serveis públics. Solidaritat Catalana per la Independència creiem que les circumstàncies econòmiques no poden ser excusa per excloure a cap ciutadà del dret a rebre una educació digna i de qualitat.

 El tancament de l’escola Xarau estem convençuts que és per raons econòmiques, per la incapacitat de la Generalitat de mantenir uns serveis públics de qualitat. No volem deixar de recordar el compromís de la Generalitat amb la nostra ciutat per la construcció de la nova escola. Que no eren les mateixes condicions quan la Generalitat es va comprometre a la construcció d’una nova escola? La negativa a la construcció de la nova escola, ha fet que la Generalitat obligui a l’Ajuntament de Cerdanyola a dilapidar molt diners.

 No hem d’oblidar que cada any, Catalunya paga 16.000 milions d’euros a Espanya que no tornen, quan estem davant del tancament d’una escola imprescindible a la nostra ciutat, es fa més evident el per què és imprescindible esdevenir Estat Propi. Si la Generalitat gestionés tots els nostres recursos, es podrien destinar més de 5000 milions d’euros a despesa social, el que evitaría que s’haguessin de tancar escoles. En una Catalunya independent, no estaríem parlant de si es tanca o no una escola, estaríem parlant de la ratio d’alumnes per aula. Fets com aquest, haurien de fer repensar els seus arguments a aquells escèptics sobre la independència de Catalunya, també als partits polítics presents a l’Ajuntament de Cerdanyola.

 El tancament de l’escola Xarau, malauradament només és una conseqüència de la realitat pressupostària que Catalunya pateix sota el jou d’Espanya. Els pressupostos de la Generalitat per aquest 2013, portaran unes retallades brutals de milers de milions d’euros, uns pressupostos que seran la causa del tancament de més escoles i altres serveis públics. Convergència i Unió necessitarà el suport d’alguns que fan bandera contra les retallades.

Compartim amb la resta de partits i la comunitat educativa el rebuig al tancament de l’escola Xarau, però malauradament, la declaració de la junta de portaveus és poc més d’una declaració d’intencions. Quines mesures legals pensa emprendre l’ajuntament? Exigir a la Generalitat que es retracti? Si exigeix amb la mateixa fermesa que insta a la declaració de sòl contaminat de Can Planas poc futur hi veiem. Demanem als grups municipals, que donin veu a l’AMPA de l’escola Xarau al Parlament, que siguin valents i forcin als seus grups parlamentaris a pressionar per tal que la Generalitat faci marxa enrere pel que al tancament de l’escola.

 Malauradament, aquest cas no ens permet ser optimistes, ja que és un cas molt semblant a diverses escoles que aquest curs, per la inacció de les forces polítiques més pendents de sortir a la foto amb la pancarta de torn que de fer la seva tasca, han començat el compte enrera que les durà al tancament definitiu, escoles com Can Periquet a Palau Solità, l’escola Muñeira a Badia, l’Olga Xirinacs a Tarragona, o l’Esparreguera 2. Esperem i desitgem que aquest cas, aconsegueixin evitar la condemna a mort de l’Escola Xarau.

PLE ORDINARI DEL MES DE FEBRER: ORDRE DEL DIA

Avui tenim la nostra cita mensual inaludible amb els que guien (vés a saber cap a on) la nosotra ciutat, un nou ple ordinari. Aquells que hi aneu, no oblideu les crispetes. Aquí teniu l'ordre del dia:

1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR

2.- INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA I DELS REGIDORS I REGIDORES
DELEGATS

3.- APROVACIÓ INICIAL DE LA NORMATIVA D'ÚS I FUNCIONAMENT DE LA BIBLIOTECA
CA N'ALTIMIRA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

4.- APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE PREUS DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI
PÚBLIC DE CONSTRUCCIÓ DE CLAVEGUERONS (EXP. 154/2003/020)

5.- APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 17
REGULADORA DE LA TAXA DE CLAVEGUERAM

7.- MOCIÓ PRESENTADA PER ELS VERDS-OPCIÓ VERDA I ASSUMIDA PELS GRUPS
MUNICIPALS DEL PSC-PM I ICV-EUIA- E PEL FOMENT DE LES ENERGIES
RENOVABLES (EXP. 98-2012-0000013)

8.- MOCIÓ PRESENTADA PER UGT I CCOO I ASSUMIDA PELS GRUPS MUNICIPALS DEL
PSC-PM, ICV-EUIA-E, CXC I ERC-AM EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL
IMPOSADA PEL GOVERN DE L'ESTAT (EXP. 98-2012-0000012)

9.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D'ERC-AM PER FIXAR LES CONDICIONS
D'ACCÉS A LA SUBVENCIÓ PER IMPORT DE 346.500 € PER A PERSONES AMB
DIFICULTATS ECONÒMIQUES (EXP. 98-2012-0000014)

10.- PRECS I PREGUNTES

DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ

A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys 80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge, està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”. Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema educatiu.

Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensivaespanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent s’està mostrant encara amb més virulència. Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.

La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguinimpartir tots els ensenyaments en català sense incórrer en lainconstitucionalitat i la desobediència a les autoritats judicials. Amb les esmentades sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de Catalunya. El model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua, evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usoslingüístics dels alumnes o llurs progenitors.

La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano como lengua vehicular” a l'ensenyament. Cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.

La Llei Defensem l’Escola en Català, que explícitament reconeix el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament, empenyerà el Govern de la Generalitat a no acatar les sentències judicials que l’obliguen a re introduir el castellà, perquè es podrà emparar en aquesta Llei del Parlament de Catalunya.

I A AIXÒ EN DIUEN DEMOCRÀCIA?

En paraules de Miquel Martí i Pol, l'educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i manera de fer dels altres. En principi, això també hauria de ser aplicable a aquest joc anomenat democràcia, i més encara, per aquells que opten a ser escollits pels ciutadans.

Durant aquesta primera setmana de campanya electoral, la secció local de Solidaritat Catalana per la Independència, així com d'altres formacions polítiques, hem patit els atacs d'un brètol o d'uns brètols. Els dos primers atacs, es van produïr a altes hores de la nit, però avui ha estat de dia, el que ha permès descobrir-ne l'autor. En

Volem denunciar aquestes actituds que de cap manera podem acceptar ni permetre.

PRESENTACIÓ LLISTA MUNICIPAL

Solidaritat Catalana per la Independència ens presentem a les eleccions municipals a Cerdanyola per aportar a la ciutat el nostre projecte de regeneració democràtica, de participació ciutadana i de construcció de la independència des dels pobles i ciutats.

Convençuts com estem que el món local empeny en tots els àmbits: normatiu, de serveis, de consciència civica... El món local és i ha de ser la punta de llança en el moviment independentista, en tant que és al seu voltant que s'aplega un primer nivell organitzatiu de les comunitats i en conseqüència, un primer nivell d'impuls de les demandes col·lectives d'independència i d'autodeterminació.

Som un equip de gent que no viu ni vol viure de la política i que estem convençuts que Cerdanyola necessita gent honesta, treballadora, i que aporti aire fresc a una ciutat que s'està quedant estancada per culpa d'uns polítics que ja no se la creuen. Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els àmbits de l'activitat i de la decisió política, impulsant processos de consulta popular per prendre les decisions més importants del municipi, i convocant reunions periòdiques amb la ciutadania per compartir la siutació local i les mesures a emprendre. Seguint amb aquest principi, promourem el desplegament de la llei de districtes, garantint d'aquesta manera que la veu de tots i cada un dels barris arribarà a l'ajuntament.

Cerdanyola, és la vintena ciutat de Catalunya, el que vol dir que a nivell europeu estaríem al nivell de ciutats com Southampton o Bonn. Tenim una ciutat amb una universitat, tot i que la mirem només amb la cua de l'ull, la tecnologia més puntera d'Europa, i tot i així costa situar-la al mapa. Cerdanyola té el títol de ciutat de la ciència, tot i que hi ha barris que quan parlem de serveis gairebé són a les fosques, barris que quan cauen quatre gotes estan pendents de si els marxarà la llum o es quedaran sense telèfon, barris que amb prou fienes els arriba internet.

El món municipal ha estat malauradament una mostra més de la urgent necessitat d'una profunda revisió dels valors en la gestió pública. No com un camp de proves, sinó com un espai d'actuació urgent; perquè si bé és cert que aquesta necessitat és compartida amb altres administracions, no ho és menys que en l'àmbit local, resten masses espais, fins i tot en l'àmbit normatiu, pendents de resoldre. El col·lapse fiscal dels Ajuntaments a causa de la crisi immobiliària fa inviable el model municipal de la Constitució espanyola de 1978. La crisi ha posat en evidència el paper subsidiari dels Ajuntaments dins el sistema administratiu i polític espanyol. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal. Han assumit que els ajuntaments s'han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d'obres i poca cosa més. Desde Solidaritat Catalana per la Independència volem impulsar una nova etapa en la que els Ajuntaments no es resignin a ser una "empresa de serveis" i els partits una mena "d'agència de col·locació d'afiliats". Defensem un funcionament basat en la participació i el civisme.

En un context de crisi econòmica com la que patim, en que hi ha un gran nombre d'aturats, retallades socials... cal que l'administració sigui un exemple d'austeritat i de gestió. Per aquesta raó proposem:

una reducció del 25% del sou de l'alcalde i els regidos amb dedicació exclusiva.

limitació dels drets per assistència a les sessions d'òrgans col·legiats a fi d'evitar que es converteixin en sous o sobresous encoberts, proposarem la prohibició absoluta de la percepció de drets d'assistència de cap mena.

pel que fa al rescabalament de despeses causades en l'exercici del càrrec, l'ajuntament haurà de fer públiques mensualment les quanties i conceptes percebudes per cada electe, així com la naturalesa de les justificacions de despesa aportades.

supressió de tots els càrrecs de confiança.

Un apartat de vital importància per Solidaritat Catalana per la Independència és la participació ciutadana com a motor de l'acció política municipal. Estem patint una classe política que no té massa en compte l'opinió dels ciutadans per prendre decisions, siguin de major o menor rellevància, ja que tret d'alguna excepció, no coneixen les principals necessitats de cada barri. Amb l'aplicació de la llei de districtes, els veïns de cada barri, per mitjà de les Associacions de Veïns fiscalitzaran realment la tasca dels regidors, ja que el contacte serà freqüent, no només cada 4 anys quan s'apropen les eleccions i es fan promeses difícilment assumibles. Calen òrgans de participació sectorial, ja que cal recordar que l'Ajuntament està per servir al ciutadà i no a l'inrevés.

Tenim una universitat, la tecnologia més puntera d'Europa, i és responsabilitat de tots els ciutadans, exigir als nostres representants, que facin de la nostra ciutat, de les millors del País.