Valoració Ple maig 2014

Abans d’entrar a valorar el plenari municipal corresponent a aquest mes, volem donar tot el nostre suport als companys d’Esquerra i de Convergència i condemnar els atacs que han patit les seves seus, cap acte violent o de coacció és defensable, i volem recordar als autors, que les seves gràcies, ens costen diners a tots els cerdanyolencs.

Aquest darrer plenari, es va visualitzar que a Cerdanyola tenim un reguitzell de temes oberts sense resoldre o que se s’han resolt amb un pegat, i tenim la sensació que malauradament, tot seguirà igual o si més no posant algun pedaç per mirar que no salti tot plegat.

Des da ja fa mesos, el transport escolar a l’Escola Bellaterra i a l’IES Pere Calders és un tema que cueja però no s’acaba de trobar una fórmula que permeti donar una solució definitiva i que sigui satisfactòria tant per les famílies com per a les administracions implicades. La continuïtat o no del transport escolar, no només en aquest cas concret, no és quelcom sobrevingut, si no que fa temps que era previsible aquesta situació. Ja al plenari del mes de juny del 2013 va arribar a ple el transport escolar al Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragues, i per tant, era més que previsible que tant a l’Escola Bellaterra com a l’Institut Pere Calders tard o d’hora els toqués el rebre. Tenint en compte que les competències en el transport escolar corresponen a una altra administració i que per tant poc o res a fer hi té l’ajuntament, sense assumir-ne el cost totalment, i que la solució definitiva ha de venir des del Parlament, no entenem que tenint representació parlamentària tots i cadascun dels grups municipals, s’hagi esperat a aquest, quan el problema ja és de difícil solució per demanar la singularitat de l’Escola Bellaterra, i per tant en fem responsables no només a l’equip de govern si no al conjunt del consistori. Que hi hagi partits que diuen que si el govern hagués fet la seva feina, no caldria impulsar mocions reclamant una solució... home, si tothom hagués fet la seva feina quan tocava i com tocava el transport escolar per a l’escoleta ja estaria més que resolt. El que els demanem a tots plegats, és que collin als seus companys del Parlament per tal que es declari singular a l’Escola Bellaterra i per tant es resolgui definitivament aquesta problemàtica.

Ara bé, la moció que va arribar ahir a ple per elaborar un conveni a tres bandes entre AMPA, Ajuntament i Generalitat, com hem dit abans des de Solidaritat creiem que no és més que un pedaç per tal que sembli que es fa alguna cosa però que a l’hora de la veritat no serà més que paper mullat amb el mateix valor que aprovar una moció instant a que Cerdanyola tingui platja. Instar a la Generalitat a pagar una part de la despesa, quan saps quina serà la resposta... ens dóna la sensació que servirà com a excusa per passar la responsabilitat al del costat i fugir d’estudi. L’argument que aquesta situació és per causa de les retallades va ser recorrent per part de més d’un grup municipal, i part de raó tenen, però també cal reconèixer que la situació econòmica de la generalitat també ve donada per uns anys en que l’aixeta no parava de rajar, i els recursos de la Generalitat depenen en bona part de la bona fe del Govern espanyol, per tant, el que cal és que la Generalitat tingui el màxim de recursos disponibles per destinar a educació, sanitat i atenció a les persones, i la millor manera de fer-ho tal com des de Solidaritat hem repetit de forma reiterada és exercir la sobirania fiscal i que no hi hagi excuses en aquest sentit, i que per cert, aquest ajuntament té un mandat de ple d’exercir la sobirania fiscal i tenim seriosos dubtes que aquest mandat s’hagi complert, per tant, cal ser conseqüents. Si la despesa per donar solució al transport escolar és de 86400 euros, cal buscar solucions, no excuses, si la proposta de terços entre cometes, és acceptada per l’ajuntament i l’AMPA, instem a l’equip de govern que garanteixi el servei a les famílies destinant 56700 euros a aquest servei, i les famílies assumeixin la part que ja estan disposades, fins que es declari la singularitat de l’escola. Calen solucions, no excuses.

Un altre tema que ens preocupa i molt és el referit al Centre Infantil Guiera. Els arguments donats per l’equip de govern no ens convencen i avui mateix hem fet arribar als pares del centre una bateria de preguntes que dilluns entrarem a registre, ja que no entenem la voluntat d’aquest equip de govern de generar un conflicte on no n’hi ha. Des de Solidaritat hem tingut trobades amb els pares i els gestors i visitat el centre, i un cop vista la documentació hi ha coses que francament no és que ens sorprenguin, és que van tres passes més enllà. Com pot ser que l’interlocutor per intentar trobar una solució (per dir-ho d’alguna manera) sigui el regidor d’esports i no la regidora d’educació?, i una vegada més, pilota endavant i a córrer, com pot ser que l’argument de l’equip de govern sigui lamentar la manca d’acció del gestor de l’equipament? Estem parlant d’un equipament municipal, de titularitat municipal i de responsabilitat municipal, no d’un ens que apareix per art de màgia. Ens congratulem que aquells que no fa masses dies exigien el tancament, es posin de part dels ciutadans (esperem que sigui amb la ferma voluntat de resoldre el problema i donar suport a les famílies i no només per la foto), a la vegada que lamentem la postura de l’equip de govern. No entenem que per redreçar la situació la solució sigui tancar i estudiar-ne la reobertura amb l’empara jurídica que pertoqui, quan això ho poden fer mantenint el centre obert i més tenint en compte que el contracte d’ús de l’espai acaba d’aquí a dos anys, és simplement qüestió de voluntat política, i pel que sabem s’ha presentat a l’ajuntament la sol·licitud per redreçar la situació irregular en la que es troben segons l’ajuntament, passar la pilota a la Federació Catalana d’Handbol i no assumir la responsabilitat que toca des de Solidaritat entenem que és una mostra d’inoperància política. Excusar-se en que el plec de clàusules diu que no recull la possibilitat d’ubicar-hi un centre infantil, home... tenint en compte l’estat de diverses concessions que no han tingut ni tenen el control de l’ajuntament, és si més no curiós i més si tenim en compte que és un servei consolidat de servei al barri, i que per altra banda, va comptar amb una inversió de 90 mil euros que va suposar una millora d’un equipament municipal i que ens neguem a pensar que l’ajuntament no en sabia ni en sap res, ja que ens preocuparia que fos així, no només pel que representaria per a l’actual consistori, sinó pels que hem tingut des de l’any 2006 en que va iniciar la seva activitat el Centre Infantil Guiera. Una vegada més, s’engega un conflicte on no n’hi havia ja que la cessió d’espai acaba l’any 2016, i per tant el conflicte permet una solució còmoda i acceptable per totes les parts. Malauradament, una vegada més els interessos i voluntats polítiques van cap a una banda i els interessos i necessitats de la societat per un altre.

Per altra banda, ahir es va donar compte al ple de l’execució pressupostària del primer trimestre de l’any, seria un bon exercici de transparència per part de l’equip de govern mostrar-lo a la ciutadania, ja que d’aquesta manera podríem veure com evoluciona l’acció de govern.

Coloqui pressupostos participatius

Dissabte vam realitzar el primer d'una sèrie de coloquis sobre temes d'interès municipal, en aquest cas dedicat als Pressupostos Participatius. Vam comptar amb la companyia d'en Paco Ortiz portaveu del Grup Municipal del PSC, i de n'Alfons Escoda portaveu del Grup Municipal de Convergencia i Unió. Aquí teniu la meva intervenció al col·loqui.

Solidaritat hem defensat des del minut 1 la participació ciutadana en tots els àmbits d’activitat i de decisió política, i potser el més rellevant és el que fa referència als recursos del municipi i de quina manera es gestionen.

 A l’hora de plantejar-se el repte d’iniciar els Pressupostos Participatius cal plantejar-se alguns condicionants que cal tenir en compte a l’hora de posar en marxa un procés d’aquest tipus i que postulen una sèrie de requisits que han d’estar presents en l’escenari ideal de la posada en marxa d’un procés como aquest.

En primer lloc, és necessària una ferma voluntat política, tant de l’ Equip de Govern Municipal com de l’oposició, ja que la seva implicació i respecte al Procés, ja que els Pressupostos Participatius són un instrument d’aprofundiment democràtic que fa la democràcia més participativa, i l’inici d’una iniciativa d’aquest tipus hauria de comptar amb l’acord de tots els partits polítics. Aquest consens general atorga una estabilitat molt important al procés, per tal de no fer dependre la continuïtat d’aquest projecte a futurs canvis de govern. Aquesta voluntat s’ha de mantenir durant tot el procés, però de manera fonamental s’ha de concretar en el compliment dels compromisos pressupostals contrets amb la població.

 Aquesta voluntat política hauria de  quedar reflectida en algun acord públic, però no n’hi ha prou amb reflectir-la  en documents, si els responsables d’impulsar els Pressupostos Participatius  no són conscients de les conseqüències d’engegar un procés d’aquest tipus i de les resistències, que es poden trobar per representants polítics que veuen en aquesta iniciativa una pèrdua de poder real, o una eina de partit més que de ciutat . En diversos municipis on es desenvolupen els Pressupostos Participatius no es tracta tant d`’estratègia de partits o de govern, sinó d’estratègies de persones concretes que que pretenen engegar iniciatives que perfilen noves formes de relació política.

Més enllà de considerar la representació política como el simple fet d’actuar com a representant del poble, pot construïr-se un procés actiu basat en la interacció entre representants i representats. Les expe­riències participatives que incorporen components de decisió a la base social comporten ineludiblement cessions de poder des del nivell polític, i durant el procés no només la ciutadania ha de vèncer resistències i confiar en el nivell institucional, sinó que també es posa a proba la confiança dels responsables polítics en la capacitat de la base social per a incorporar-se a mecanismes de decisió, aparcant-se en ocasions línies d’actuació política que els agradaria desenvolupar.

Com a segon requisit o condició prèvia a la posada en marxa del Pressupost Participatiu, cal parlar d’honestedat i transparència en la gestió municipal. La ciutadania està escarmentada de projectes grandiloqüents que s’acompanyen de molta propaganda però que presenten un abast i continguts en molts casos limitats. En ocasions la satisfacció del camí compartit és més important que allà on es vol arribar, i si els resultats finals no són els esperats inicialment però els participants perceben mútuament  honradesa, col·laboració i lleialtat ja s’haurà assolit quelcom en el trajecte, l’obertura a una nova cultura participativa, que no es poc. En canvi, si no es percep bona voluntat dels representants polítics per part de la ciutadania, s’oculta informació, i no s’assumeixen o es modifiquen arbitràriament les decisions preses, es posa en perill el desenvolupament d’aquesta experiència i les que en un futur es poguessin plantejar.

Com a tercer element que ha d’estar present en les condicions inicials del Pressupost Participatiu, és convenient decidir des del primer moment quines partides del pressupost municipal es sotmeten a debat de la ciutadania.

La majoria d’experiències de Pressupostos Participatius, fan refe­rència al capítol de despeses, deixant fora el d’ingressos (impostos, taxes, etc). I més concretament, en els inicis es centren en un percentatge del capítol d’inversions, per ser el més senzill a l’hora de posar en marxa un procés d’aquest tipus. Pel primer any dels Pressupostos Participatius els municipis que han obert al debat aquesta part del pressupost municipal han decidit destinar un percentatge o quantitat determinada, que amb el pas dels anys i fruit de la consolidació de les seves experiències han anat augmentant la quantitat destinada a decidir per la ciutadania.

Per tant, el repte cap al futur es troba en la voluntat política d’anar augmen­tant aquest percentatge del pressupost de despeses fins a arribar a una quantitat satisfactòria per a totes les parts. A més, com a senyal de maduresa política seria molt interessant que, poc a poc, s’anés obrint el Pressupost Participatiu als ingressos muni­cipal, així, la ciutadania podria debatre i deliberar al voltant de la política impositi­va i de tasses del municipi.

Un altre element a tenir en compte, i que suposa una condició imprescindible pel desenvolupament del Pressupost Participatiu, és aconseguir que la ciutadania s’im­pliqui des de l’inici en el procés. És important que la definició de les re­gles del joc es facin conjuntament amb la població mitjançant l’elaboració d’un Autorreglament elaborat des de la ciutadania con la col·laboració de l’equip tècnic. Cal intentar que les associacions, col·lectius o persones a títol individual estiguin presents i s’hi impliquin  des de l’inici. En aquest sentit, la tasca de sensibilització cap a les persones que poguessin estar interessades en el desenvolupament d’aquests temes és fonamental per part de l’Ajuntament i de l’Equipo Coordinador del Pressupost Participatiu.

La presència d’un teixit associatiu pot ajudar al procés, sempre que el percebin com a  beneficiós i no com una forma de competir pels recursos municipals existents. La participació del teixit associatiu és important, i segur que persones d’sasociacions mostraran interès en col·laborar, però no és menys cert que el repte d’una iniciativa d’aquest tipus consisteix en implicar a la ciuta­dania en general que en no pertànyer a cap col·lectiu social, no té gaire capacitat d’incidir (de manera real) en els asumptes de la vida pública que l’afecta.

El desenvolupament dels Pressupostos Participatius su­posa, a mig termini, un canvi cultural i organitzacional important, ja que suposa en qüestió les pràctiques tradicionals de l’administració pública especialment en la relació entre el personal tècnic i la ciutadania. Es tracta del canvi des d’una administració pública tancada, de procediments i rutines estandaritzades, a una més activa, de proximitat i dispossada a col·laborar amb la població.

Un element que ha d’estar present durant tot el procés és la necessitat d’adoptar una visió de mig i llarg termini, juntament amb dosis de molta paciència.

L’elaboració del Pressupost Participatiu ha d’estar vinculada amb una estratègia de mig i llarg termini, articulant la planificació de curt termini (anual) que s’efectua entre aquest exercici de planificació participativa, amb la planificació estratègica local i la implementació d’una visió de desenvolupament desitjable i possible pel municipi.”

A l’inici d’un Procés de Pressupostos Participatius acostumen a aparèixer algunes debilitats que cal tenir en compte per a afrontar-les des d’una perspectiva estratègica:

A nivell econòmic, cal ser conscients que els Pressupostos Participatius en l’àmbit municipal estan presidits en termes generals per situacions que podrien enquadrar-se en els límits estructurals dels governs locals. Quan les inversions escollides en el procés es sumen a les ja compromeses per l’ajuntament i a les que responguin a prio­ritats polítiques de l’equip de govern, s’obre inevitablement un escenari de tensió entre els diferents actors que no sempre té una solució fácil.

A nivell institucional, una altra de les possibles debilitats del Pressupost Participatiu en el futur radica en les garanties dels acords assolits en el procés. Per exemple, en el caso de molts municipis no tenen un caràcter vinculan­t (aquesta circumstància es comú a la majoria d’experiències locals de Pressupostos Participatius). Compten amb el compromís de l’Ajuntament de respectar-les i fer-les realitat, però perills inherents de l’equilibri polític municipal (canvis de regidors, canvis del color polític de l’equip de govern, etc.) estan sens dubte presents i poden significar el final de l’experiència.

L’assentament en el temps del procés i la pressió social de la població participant a mesura que s’ho apropiï constitueixen el millor garant. En molts casos el Pressupost Partici­patiu no està institucionalitzat ni legalitzat. Depèn de la voluntat política del govern local, de la mobilització i de la voluntat de la població. El Reglament Intern elaborat per ambdues parts defineix les principals regles del joc. Una de les raons per a no institucionalitzar el Pressupost Participatiu és la de preservar la dinàmica del procés i evitar tant la burocratització com la cooptació política. Les discussions anuals per a modificar el Reglament In­tern i ajustar-lo a la realitat local permeten autorregular el procés i conservar la seva dinàmica creativa. Per altra banda, existeix un risc més elevat al lligar estretament la permanència del Pressupost Participatiu als resultats electorals d’un partit polític.

En general, quan parlem de mecanismes d’innovació democràtica local, l’autèntic impuls en la promoció de la participació ciutadana no acostuma a sortir tant de l’existència de lleis, ordenances o reglaments sinó de polítics i ciutadans compromesos dins i fora de l’Admi­nistración. Si s’aconseguís que l’Autorreglament s’aprovés pel ple municipal amb l’acord de tots els grups polítics es podria anar creant un consens en la necessitat d’institucionalitzar aquesta experiència al marge del canvi polític. Una fórmula idònia seria la integració del Pressupost Participatiu en un Reglament Municipal de Participació Ciutadana, que recollís legalment les normes acordades amb la ciutadania, el que pot contribuir d’una forma determinant a la institucionalització d’aquest tipus de processos, que en el cas d’esdevenir efectiva, atorga a l’Administració un caràcter motriu i articulador, ja que deixa de ser neutra.

Des de l’àmbit de la planificació del procés, es planteja, la realització de diagnòstics o in­vestigacions participatives prèvies a la posada en marxa del Pressupost Par­ticipatiu. Aquests diagnòstics de participació ciutadana permeten generar una informació útil per tal de conèixer més profundament l’estat de la participació ciutadana en el municipi, la composició del teixit social, les principals línies de necessitats expressades per la ciutadania, permitent la identificació d’elements clau que podrien composar el nucli del Grup Motor que impulsi el Pressu­post Participatiu.

Finalment, des de l’àmbit estratègic de la planificació participativa muni­cipal, és convenient lligar el Pressupost Participatiu amb altres instruments municipals de planificació de l’acció pública que contemplen espais de participació ciutadana. A moltes localitats s’estan desenvolupant plans estratègics, Agendes 21 Locals, processos de participació lligats a la planifica­ció urbanística, etc. Es tracta de processos que plantegen normalment en el seu disseny espais destinats a la participació de la ciutadania en la definició de necessitats o línies d’actuació pública. Encara que la diferència entre el Pressupost Participatiu i aquests mecanismes de participació radica en que possiblement la principal figura d’innovació democràtica local que genera resultats pràctics a més curt termini, sens dubte cal traçar ponts de connexió entre tots els esforços institucionals per intentar incorporar la participació ciutada­na a la gestió pública. Els participants en els diferents processos expressen necessitats sentides com a pròpies i que consideren importants, i en molts casos la naturalesa d’aquestes necessitats no apareix parcel·lada d’acord a l’estructura dels processos plantejats des del nivell institucional. La coordinació de tots els mecanismes de participació existents en el municipi (inclòs el Pressupost Participatiu), suposa una recomanació que, en la seva màxima expres­sió, podria adoptar la forma d’un Pla Director de Participació Ciutadana al municipi.

Pressupostos participatius

Més material pel banc de recursos per si a algú li pot fer servei en algun moment, la guía metodológica dels Pressupostos participatius. Si voleu saber-ne més, us convido que visiteu el bloc de @sicerdanyola.

 

 

Si voleu descarregar-lo, pitgeu aquí

Formació bàsica en política municipal

Avui us deixo la segona aportació al banc de recursos. El passat mes de maig, a Solidaritat, vam començar un cicle de formacions, i la primera va ser sobre l'organització d'un ajuntament, i introducció a la política municipal.

 

Com que no vaig trobar enlloc un material que em fes el pes, vaig fer una mica de poti poti entre cosetes de collita propia i cosetes de diferents llocs, fent una mica de tastaulletes. Aquí us el deixo per si alguna vegada us pot fer algun servei.

 

Aquí us el podreu descarregar.

 

 

Banc de recursos

Ara fa una mica més de dos anys, encapçalava la llista municipal de Solidaritat Catalana per la Independencia a Cerdanyola. Des de llavors, la meva activitat política municipal m'ha portat a tenir trobades amb diferents regidors amb atribucions a govern, amb l'alcaldessa, amb grups municipals, a redactar i impulsar mocions, a qüestionar a l'equip de govern sobre molts temes, a redactar al·legacions... i una de les principals dificultats ha estat la manca d'informació sobre temes en que no tenia massa coneixements, i que m'he hagut de buscar les garrofes com s'acostuma a dir per tal de fer les coses amb una mica de propietat. Ara que he aconseguit reunir una petita quantitat de documents, m'he decidit a posar-los a disposició de tothom que els necessiti, al banc de recursos hi trobareu tot allò que he trobat per la xarxa i aquells materials que he anat preparant per tal de compartir-los amb els companys de partit. Tant de bo us sigui d'ajut com ho ha estat per mi.

Aquí teniu la primera aportació, una publicació de l'Associació Catalana de Municipis.

 

CONSELL NACIONAL

Uns mesos després de la celebració del Congrés Nacional de Solidaritat, amb la constitució del Consell Nacional, màxim òrgan de govern del partit entre congressos, s'ha posat punt i final a la reestructuració interna posterior a la garrotada electoral. Divendres passat, es va celebrar a Cerdanyola el Congrés Comarcal Extraordinari per tal d'escollir els dos consellers nacionals que ens pertoquen per nombre d'adherits, a banda del Coordinador Comarcal.

 

Després de pensar-hi, vaig decidir presentar candidatura ja que ara el que cal és que aquells que seguim creient en el projecte amb el que vam arrencar fa gairebé tres anys, tirem del carro per fer créixer el nostre teixit social, i aportar la visió i la manera de treballar sense tenir representació que porto a terme a Cerdanyola. També van presentar candidatura l'ex-Batlle de Gallifa Jordi Fornas, en Manel Saus de Sabadell i na Maria Rosa Comellas, de Sant Cugat. Els nostres companys en votació van decidir que els representants de la comarca al consell nacional fóssim en Jordi Fornas, que va ser escollit president del Consell Nacional, i jo. Agraeixo a tots el seu suport i confiança.

VALORACIÓ PLE MUNICIPAL DEL MES DE MARÇ

Ahir vam tenir la cita preceptiva de cada mes amb els regidors que guien la nostra ciutat amb la celebració del ple ordinari del mes de març. Novament l'alcaldessa va donar mostres del seu tarannà i saber estar... el dia que aprengui a comportar-se serà fora de l'ajuntament.

 

Al ple es portava l’aprovació inicials de la modificació d’algunes ordenances pel que fa al seu preu públic, barrejant-ho amb una tarifació social que en principi l’equip de govern espera que faci augmentar el nombre d’usuaris d’aquests serveis. Una vegada més, creiem que es vol córrer massa en la seva implantació. D’acord que s’acosta un nou trimestre i es vulgui mantenir i augmentar els usuaris amb els que compta cada servei, però ens temem que una vegada més és posar un pedaç a un forat enlloc d’arranjar-ho com déu mana. Com hem insistit diverses vegades, som partidaris que cada servei tingui un model diferent, adaptat a les seves necessitats, els usuaris dels serveis d’educació de ben segur que no tenen les característiques dels usuaris de joventut com segurament també passa amb els usuaris d’esports i cultura.

 

Si l’objectiu ha de ser ampliar el nombre d’usuaris dels serveis municipals, potser val més esperar a portar aquesta tarifació social al ple i treballar-la exhaustivament i sense presses per tal que es pugi implantar durant el curs 2013 – 2014 amb totes les garanties del món havent-les pogut explicar a la ciutadania i havent-ne pogut fer difusió als diferents serveis, que no a corre-cuita fent modificacions cada cert temps sense una idea clara, parlant amb tots els agents implicats. A vegades és preferible, molts usuaris amb petites aportacions, a pocs usuaris amb aportacions mitjanes.

Estem d’acord que qui més té ha de contribuir a que els diferents serveis siguin sostenibles, però l’ajuntament també ha de fer la seva feina. Insistim, és un bon moment per replantejar-se els diferents serveis,adaptant-los a nous usuaris si cal, estudiar la viabilitat de cada servei i una vegada clars aquests objectius, posar fil a l’agulla i enfocar la tarifació social segons les necessitats de cada servei. Però insistim, a banda d’una tarifació d’acord al que cada servei necessita, segurament cal fer canvis que aportin un afegit a diferents serveis. Coincidim amb diferents grups municipals en la necessitat de la creació d’una finestreta única per tal de tramitar totes les sol·licituds de tarifació social, així com l’impuls d’una ordenança de finestreta única.

Parc Esportiu Municipal Guiera

Ahir es va fer palès una vegada més el xou al que darrerament ens tenen acostumats l’equip de govern i la regidora no adscrita, un xou que ahir, va ser difícil de dissimular. Sovint des de Solidaritat diem que aquest ajuntament governa al ritme que la marca la improvisació i sota el paràmetre de que qui dia passa any empeny. No es realitza un seguiment de cap concessió municipal, per tant el cas del Parc Esportiu Municipal Guiera no és un cas aïllat. Com es pot portar a ple una pujada del preu públic perquè ho demana el concessionari quan resulta que està apunt de ser sotmès a una auditoria? Com l’equip de govern permet un impagament de factures per un import de 76.000 euros, quan resulta que fins al 2012 han tingut superàvit? Com pot ser que s’hagi permès que aquest concessionari s’hagi muntat un xiringuito passant-se per alt allò que diu el plec de clàusules i ara es permeti fer xantatge a la ciutat amb l’argument de que si no s’aprova ho repercutiran en l’ajuntament ja que així ho diu el plec de clàusules? Des de Solidaritat creiem que ja és hora que el govern municipal faci la seva feina, que defensi els interessos de la ciutat. L’equip de govern defensa que les coses s’han de fer ben fetes, i en això hi estem d’acord, el problema se’ns presenta en el moment en que es diu de paraula, però els fets diuen tot el contrari. Que el concessionari va aportar el 60% de la despesa, d’acord, però no hem d’oblidar que el terreny és municipal, i quin valor té aquest terreny? No se suposa que els plecs de clàusules són d’obligat compliment? Com pot ser que Cerdanyola aportés un valor relatiu del 40% i només disposi d’un 33% de l’ús? Això és com comprar un litre de llet i que només te'n donin ¾ de litre. El concessionari del Guiera va obrir una ludoteca pel seu compte, que deixant de banda el fet que la normativa no li permet, sense ni tan sols tenir la deferència de comunicar-ho a l’ajuntament, que no oblidem és el propietari. Un dels arguments de l’equip de govern és que la Federació Catalana d’Handbol fa una aportació anual a les arques municipals una quantitat important de 55000 euros, però home, si fem números potser aquesta quantitat no és tan important, ja que si a aquesta quantitat i restem l’import del lloguer per superar el percentatge d’ús de les instal·lacions que si no anem errats són 15.000 euros, i si hi afegim el cost que suposarà l’auditoria a aquest servei... el resultat del negoci és ruïnós, això sense comptar que molt ens temem que els impagaments de subministres actuals, els haurà d’acabar assumint l’ajuntament, i per tant la ciutat, ja que això acabarà repercutint en els impostos municipals que paguem tots, ja que el deute municipal anirà creixent. Vistos aquests fets, amb perspectiva i també des del desconeixement de les clàusules, potser el millor és rescatar el servei i que aquest sigui 100% municipal, invertir els percentatges i que la Federació Catalana d’Handbol pagui en concepte de lloguer d’instal·lacions quan superi el percentatge que li correspon, sempre i quan l’ajuntament sigui capaç de fer-lo viable, sostenible i amb qualitat, que això ja són figues d’un altre paner. El que si exigim a l’equip de govern, és que l’expedient sancionador contra el concessionari no caduqui, i es sigui igual de sever que es seria amb qualsevol ciutadà de la ciutat. Per una vegada, demostrin que són capaços.

Ara fa dos anys, quan les diferents candidatures que ens presentàvem a les eleccions municipals, fèiem públics els nostres programes electorals, alguns assumíem compromisos,fèiem les nostres propostes de model de ciutat... Solidaritat érem i som partidaris d’un model d’aparcament rotatori gratuït de curta durada, que a la vegada permetria estimular el comerç de proximitat, similar al de diversos municipis del país, ja que tant agrada a alguns grups emmirallar-se amb d’altres municipis. Aquest govern, segueix apostant per un model recaptatori, més que rotatiu. La pujada de tarifes aprovada ahir al plenari, no és més que seguir fent el joc a una societat municipal opaca. No sabem quin és el pressupost d’aquesta societat, quin és el deute, no hi ha hagut cap auditoria que avali el seu funcionament i gestió. L’argument d’aquesta pujada és per fer-lo sostenible... home, parlar de sostenibilitat sense que la ciutadania sàpiga la realitat econòmica i de gestió d’aquesta societat és com a mínim grotesc. Dir que l’objectiu és fer sostenible la zona blava, francament, s’ha de ser una mica estruç per que una zona blava sigui deficitària i més amb la manca de zones d’aparcament a determinades zones de la societat. Comentari apart és la gran gestió feta amb els aparcaments soterrats de la ciutat, que aquesta és de premi. Que a més, tenint en compte les places d’aparcament soterrades lliures que hi ha a la ciutat, l’ajuntament busqui una nau per aparcar vehicles municipals, ja és de traca.

Ahir, en el debat sobre la petició de l’EMD  d’assumir el servei de recollida d’escombraries, el regidor delegat deia que el cost és de 55’75€ / habitant, el passat mes de gener vam preguntar aquesta qüestió i se’ns va respondre que el cost era de 32,24, i que el tractament l’assumia l’AMB, als pocs dies rebíem una modificació d’aquesta resposta en que modificava la quantitat referida al tractament però no de la recollida, sembla ser que la segona resposta també era incorrecte, quedem en espera de la tercera i comprovarem aquesta resposta desitjant que a la tercera vagi la vençuda. El problema és que no som massa proclius a la realització d'actes de fe.

Una vegada més, el ple municipal acaba venint als arguments de Solidaritat quan diem que l’única manera de defensar el municipalisme és la independència. Aprovar una moció, en contra d’una llei aprovada pel Govern espanyol, en que insta a uns i altres, mostrar-ne el rebuig, relcamar al govern espanyol que deixi d’envair competències de la Generalitat, demanar a la Generalitat que avanci en la llei de Governs Locals... el ministre ja tremola. Aquesta llei quan s’aprovi, tindrà el mateix recorregut que qualsevol altra que es pugui aprovar, anirà de dret al Constitucional, quedarà suspesa i seguirà en vigent aquella que el govern espanyol aprovi i que és evident que serà lesiu. També és cert que l’ajuntament de la nostra ciutat no és precisament mostra d’excel·lència pel que fa a gestió. Només la independència pot garantir un municipalisme fort i eficaç, dotat dels recursos necessaris per tal que sigui capaç de donar els serveis que té encomanats. Insistim, aquells que són reacis o contraris a la independència, inclosos els grups municipals, aquestes actituds del govern espanyol els han de fer veure el perquè de la necessitat d’esdevenir nou estat. Un retrocés també que pot comportar en la qualitat democràtica que s’inclou en l’esperit d’aquest avantprojecte, atès que proposa reduir la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels ajuntaments, que són el nivell més propers a la ciutadania, i traspassar-ho a òrgans supramunicipals que no s’elegeixen directament, ja que acostumen a ser utilitzats per pagar serveis prestats i retornar favors.

Només es pot garantir una atenció a la ciutadania de qualitat feta de la proximitat, és a dir, des dels ajuntaments.

NOVES PROPOSTES

Per nosaltres, a nivell municipal tenim dos temes dels que en fem bandera, Cerdanyola 2000 i els desnonaments. El ple municipal del passat mes d’octubre declarava Cerdanyola ciutat contrària als desnonaments. Una moció impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que incloïa diversos compromisos que malauradament no s’han acabat de concretar. Per altra banda, el ple del mes d’abril, aprovava instar al govern municipal a prendre les mesures adequades i per tant per tal de fer possible la suspensió cautelar de les liquidacions de les plusvàlues municipals per aquells casos de dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari.

Dijous passat, el Tribunal de Justícia Europeu establia que els  desnonaments permesos per l’Estat espanyol són abusius i contraris a les normatives comunitàries. Uns abusos que les entitats financeres han dut a terme durant anys amb la permissivitat i connivència de la casta política, ja que en molts casos hi ha hagut condonació de deutes a diversos partits. Ara fa dos anys, Solidaritat vam portar al Parlament la dació en pagament, quedant-nos gairebé sols. Aquests mateixos partits polítics, que la seva obligació és vetllar per la ciutadania i no per qui els pot subvencionar campanyes electorals o donar una cadira a un consell d’administració un cop aparcada l’activitat política, durant aquests anys han anat fent declaracions d’intencions més o menys forçades segons convingués per tal de no quedar massa desmarcats de la societat, mentre que allà on realment podien incidir i posicionar-se del costat de la ciutadania ho feia de la banda d’aquells a qui han de rendir pleitesia.

A la nostra ciutat, hi ha iniciats al voltant de 300 processos hipotecaris. Cal que tots plegats sumem esforços d’una manera decidida per acabar amb aquest genocidi, que fa que els més desafavorits paguin les conseqüències d’una situació econòmica que els ciutadans no hem provocat. Gràcies a la pressió ciutadana impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, les entitats financeres es van avenint a poder negociar amb els afectats, alguna sortida menys traumàtica per aquells que no poden efectuar el pagament del crèdit hipotecari, això sí, el més avantatjós fiscalment per ells. Sense anar més lluny, fa 15 dies es va signar amb una entitat financera una dació en pagament i condonació del deute hipotecari amb lloguer social en forma de compra venda, ja que en paraules de l’entitat financera és més avantatjós fiscalment per ells. El problema, és que en aquests casos, a l’afectat se li generen uns deutes amb l’ajuntament als que difícilment podrà fer front, com són la plusvàlua municipal i l’IBI, ja que la pèrdua de l’habitatge és a causa d’una situació econòmica complicada. El que obliga a una negociació amb l’entitat financera per tal que sigui aquesta qui assumeixi el pagament d’aquestes taxes, el que vol dir dependre de la bona fe de les entitats financeres, el que ja és suposar i molt.

Com hem dit abans, el passat mes d’abril el ple municipal aprovava una moció instant al govern a trobar les eines per tal de suspendre cautelarment el pagament de la plusvàlua pel 2012, així com la modificació de l’ordenança fiscal número 4. Cal anar més enllà. El temps de les declaracions d’intencions s’han acabat. Des de Solidaritat volem impulsar una moció de cara al ple municipal del mes d’abril, una moció destinada a modificar les ordenances fiscals número 1 i 4 per tal de bonificar en la seva totalitat el pagament de la plusvàlua municipal i de l’IBI per aquells casos en que la compra venda sigui per raons de pèrdua de l’habitatge familiar en pagament del deute hipotecari de primera residència.

Com tots sabem, en els darrers mesos diverses famílies de Cerdanyola han perdut les seves vivendes, després que les entitats bancàries executessin les hipoteques que tenien contractades amb ells, en no haver pogut fer front al pagament de les mensualitats a causa de la situació econòmica. En molts casos, després de l’execució de la hipoteca i el desnonament, les famílies han hagut de seguir arrossegant un deute que els ha deixat en alt risc d’exclusió social. Aquest fet està tenint conseqüències dramàtiques per al conjunt de la societat i per a les famílies que veuen que, mentre les entitats financeres reben ajudes milionàries per a fer front a la crisi amb diners provinents dels impostos que paguem entre tots, aquesta mateixa valoració de la gravetat de la crisi no se li aplica a la ciutadania. Es rescata a la banca en lloc de rescatar a les persones.

És inassumible també que l’Ajuntament on paguem els impostos, continuï treballant amb les entitats financeres que deixa als nostres veïns al carrer i a la misèria. Per això, paral·lelament a la bonificació de les taxes municipals corresponents a les plusvàlues municipals i de l’IBI que hem citat amb anterioritat, demanarem a l’ajuntament de Cerdanyola, que com a mostra de solidaritat i de pressió, sensibilitzat amb la problemàtica social dels desnonaments, que deixi de treballar amb les entitats que participen en aquesta barbàrie i fer tràmits només amb aquelles entitats que no estiguin efectuant desnonaments.

SOS: SENYALS DE FUM DES D'UN SUBSÒL

Moltes vegades, he criticat les polítiques que es duen a terme per part del govern municipal en tots els àmbits, inclòs pel que fa a la cultura, però crec que és just felicitar al govern quan les coses es fan bé. És sabut que Cerdanyola té una manca d'equipaments culturals, per això, quan es potencien aquests equipaments amb exposicions de primer nivell i encara més quan aquestes exposicions compten a la inauguració amb l'autor, ja que és un plus afegit a l'hora de visitar l'exposició.

 

Dijous passat, al Museu d'Art de Cerdanyola, es va inaugurar l'exposició SOS: senyals de fum des d'un subsòl d'Antoni Llena. Aquesta exposició és una mostra de dibuixos que tal com va explicar l'autor, són dibuixos aprellats, alguns conviuen en parella i d'altres són totalment antagònics.

 

Antoni Llena

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'exposició compta també amb un parell d'escultures.

TANCAMENT ESCOLA XARAU

Aquests darrers dies la Generalitat de Catalunya ha comunicat la voluntat de tancar una de les escoles més arrelades a la nostra ciutat. Davant d’aquest fet, no ens podem estar de preguntar-nos Com és que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat opta per tancar escoles quan la prioritat seria fer-ne de noves o, com a mínim, mantenir les que hi ha per tal d'evitar la massificació a les aules? Com es pretén resoldre amb aquestes mesures, tancament de centres, el problema del fracàs escolar? Per què no s'opta per la qualitat educativa, amb menys alumnes per aula? Si volem ser un país punter, ho hem de demostrar amb el model d’ensenyament.

L’escola Xarau té un projecte educatiu que fa porta a la implicació de les famílies en el mateix. En tancar-la, es vulnera el dret fonamental de la llibertat de les famílies a triar el centre escolar per als seus fills. Volem recordar la defensa aferrissada de Duran i Lleida no fa massa temps d’aquest dret en criticar la promoció de l’escola pública que feia el tripartits en detriment de l’escola concertada. No està passant ara el mateix amb el tancament d’aquest centre que les famílies han triat? Per tant no és comprensible que s’opti pel tancament d’escoles.

Els arguments donats per la Consellera són demogràfics i econòmics. Desde Solidaritat ens inclinem a que són purament econòmics. El tancament de l’escola Xarau obeeix únicament a la necessitat d’aplicar unes retallades duríssimes als serveis públics. Solidaritat Catalana per la Independència creiem que les circumstàncies econòmiques no poden ser excusa per excloure a cap ciutadà del dret a rebre una educació digna i de qualitat.

 El tancament de l’escola Xarau estem convençuts que és per raons econòmiques, per la incapacitat de la Generalitat de mantenir uns serveis públics de qualitat. No volem deixar de recordar el compromís de la Generalitat amb la nostra ciutat per la construcció de la nova escola. Que no eren les mateixes condicions quan la Generalitat es va comprometre a la construcció d’una nova escola? La negativa a la construcció de la nova escola, ha fet que la Generalitat obligui a l’Ajuntament de Cerdanyola a dilapidar molt diners.

 No hem d’oblidar que cada any, Catalunya paga 16.000 milions d’euros a Espanya que no tornen, quan estem davant del tancament d’una escola imprescindible a la nostra ciutat, es fa més evident el per què és imprescindible esdevenir Estat Propi. Si la Generalitat gestionés tots els nostres recursos, es podrien destinar més de 5000 milions d’euros a despesa social, el que evitaría que s’haguessin de tancar escoles. En una Catalunya independent, no estaríem parlant de si es tanca o no una escola, estaríem parlant de la ratio d’alumnes per aula. Fets com aquest, haurien de fer repensar els seus arguments a aquells escèptics sobre la independència de Catalunya, també als partits polítics presents a l’Ajuntament de Cerdanyola.

 El tancament de l’escola Xarau, malauradament només és una conseqüència de la realitat pressupostària que Catalunya pateix sota el jou d’Espanya. Els pressupostos de la Generalitat per aquest 2013, portaran unes retallades brutals de milers de milions d’euros, uns pressupostos que seran la causa del tancament de més escoles i altres serveis públics. Convergència i Unió necessitarà el suport d’alguns que fan bandera contra les retallades.

Compartim amb la resta de partits i la comunitat educativa el rebuig al tancament de l’escola Xarau, però malauradament, la declaració de la junta de portaveus és poc més d’una declaració d’intencions. Quines mesures legals pensa emprendre l’ajuntament? Exigir a la Generalitat que es retracti? Si exigeix amb la mateixa fermesa que insta a la declaració de sòl contaminat de Can Planas poc futur hi veiem. Demanem als grups municipals, que donin veu a l’AMPA de l’escola Xarau al Parlament, que siguin valents i forcin als seus grups parlamentaris a pressionar per tal que la Generalitat faci marxa enrere pel que al tancament de l’escola.

 Malauradament, aquest cas no ens permet ser optimistes, ja que és un cas molt semblant a diverses escoles que aquest curs, per la inacció de les forces polítiques més pendents de sortir a la foto amb la pancarta de torn que de fer la seva tasca, han començat el compte enrera que les durà al tancament definitiu, escoles com Can Periquet a Palau Solità, l’escola Muñeira a Badia, l’Olga Xirinacs a Tarragona, o l’Esparreguera 2. Esperem i desitgem que aquest cas, aconsegueixin evitar la condemna a mort de l’Escola Xarau.

PLE ORDINARI DEL MES DE FEBRER: ORDRE DEL DIA

Avui tenim la nostra cita mensual inaludible amb els que guien (vés a saber cap a on) la nosotra ciutat, un nou ple ordinari. Aquells que hi aneu, no oblideu les crispetes. Aquí teniu l'ordre del dia:

1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR

2.- INFORMACIÓ DE LES RESOLUCIONS D'ALCALDIA I DELS REGIDORS I REGIDORES
DELEGATS

3.- APROVACIÓ INICIAL DE LA NORMATIVA D'ÚS I FUNCIONAMENT DE LA BIBLIOTECA
CA N'ALTIMIRA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

4.- APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE PREUS DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI
PÚBLIC DE CONSTRUCCIÓ DE CLAVEGUERONS (EXP. 154/2003/020)

5.- APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA FISCAL NÚM. 17
REGULADORA DE LA TAXA DE CLAVEGUERAM

7.- MOCIÓ PRESENTADA PER ELS VERDS-OPCIÓ VERDA I ASSUMIDA PELS GRUPS
MUNICIPALS DEL PSC-PM I ICV-EUIA- E PEL FOMENT DE LES ENERGIES
RENOVABLES (EXP. 98-2012-0000013)

8.- MOCIÓ PRESENTADA PER UGT I CCOO I ASSUMIDA PELS GRUPS MUNICIPALS DEL
PSC-PM, ICV-EUIA-E, CXC I ERC-AM EN CONTRA DE LA REFORMA LABORAL
IMPOSADA PEL GOVERN DE L'ESTAT (EXP. 98-2012-0000012)

9.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D'ERC-AM PER FIXAR LES CONDICIONS
D'ACCÉS A LA SUBVENCIÓ PER IMPORT DE 346.500 € PER A PERSONES AMB
DIFICULTATS ECONÒMIQUES (EXP. 98-2012-0000014)

10.- PRECS I PREGUNTES

DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ

A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys 80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge, està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”. Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors minoritaris, pretenen trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema educatiu.

Aquests atacs a la immersió lingüística són una part d’una ofensivaespanyolista contra la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans sota sobirania espanyola, i que al País valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent s’està mostrant encara amb més virulència. Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.

La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguinimpartir tots els ensenyaments en català sense incórrer en lainconstitucionalitat i la desobediència a les autoritats judicials. Amb les esmentades sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de Catalunya. El model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua, evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usoslingüístics dels alumnes o llurs progenitors.

La interlocutòria recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano como lengua vehicular” a l'ensenyament. Cal tenir present que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional pel PP. El fet que en qualsevol moment pugui arribar una sentència del TC que afecti negativament aquesta Llei fa imprescindible l’aprovació d’una nova llei, per evitar que una previsible sentència lesiva del TC tingui efectes immediats sobre la immersió lingüística.

La Llei Defensem l’Escola en Català, que explícitament reconeix el català com a única llengua vehicular de l’ensenyament, empenyerà el Govern de la Generalitat a no acatar les sentències judicials que l’obliguen a re introduir el castellà, perquè es podrà emparar en aquesta Llei del Parlament de Catalunya.

I A AIXÒ EN DIUEN DEMOCRÀCIA?

En paraules de Miquel Martí i Pol, l'educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar les idees i manera de fer dels altres. En principi, això també hauria de ser aplicable a aquest joc anomenat democràcia, i més encara, per aquells que opten a ser escollits pels ciutadans.

Durant aquesta primera setmana de campanya electoral, la secció local de Solidaritat Catalana per la Independència, així com d'altres formacions polítiques, hem patit els atacs d'un brètol o d'uns brètols. Els dos primers atacs, es van produïr a altes hores de la nit, però avui ha estat de dia, el que ha permès descobrir-ne l'autor. En

Volem denunciar aquestes actituds que de cap manera podem acceptar ni permetre.

PRESENTACIÓ LLISTA MUNICIPAL

Solidaritat Catalana per la Independència ens presentem a les eleccions municipals a Cerdanyola per aportar a la ciutat el nostre projecte de regeneració democràtica, de participació ciutadana i de construcció de la independència des dels pobles i ciutats.

Convençuts com estem que el món local empeny en tots els àmbits: normatiu, de serveis, de consciència civica... El món local és i ha de ser la punta de llança en el moviment independentista, en tant que és al seu voltant que s'aplega un primer nivell organitzatiu de les comunitats i en conseqüència, un primer nivell d'impuls de les demandes col·lectives d'independència i d'autodeterminació.

Som un equip de gent que no viu ni vol viure de la política i que estem convençuts que Cerdanyola necessita gent honesta, treballadora, i que aporti aire fresc a una ciutat que s'està quedant estancada per culpa d'uns polítics que ja no se la creuen. Volem portar el concepte de participació ciutadana a tots els àmbits de l'activitat i de la decisió política, impulsant processos de consulta popular per prendre les decisions més importants del municipi, i convocant reunions periòdiques amb la ciutadania per compartir la siutació local i les mesures a emprendre. Seguint amb aquest principi, promourem el desplegament de la llei de districtes, garantint d'aquesta manera que la veu de tots i cada un dels barris arribarà a l'ajuntament.

Cerdanyola, és la vintena ciutat de Catalunya, el que vol dir que a nivell europeu estaríem al nivell de ciutats com Southampton o Bonn. Tenim una ciutat amb una universitat, tot i que la mirem només amb la cua de l'ull, la tecnologia més puntera d'Europa, i tot i així costa situar-la al mapa. Cerdanyola té el títol de ciutat de la ciència, tot i que hi ha barris que quan parlem de serveis gairebé són a les fosques, barris que quan cauen quatre gotes estan pendents de si els marxarà la llum o es quedaran sense telèfon, barris que amb prou fienes els arriba internet.

El món municipal ha estat malauradament una mostra més de la urgent necessitat d'una profunda revisió dels valors en la gestió pública. No com un camp de proves, sinó com un espai d'actuació urgent; perquè si bé és cert que aquesta necessitat és compartida amb altres administracions, no ho és menys que en l'àmbit local, resten masses espais, fins i tot en l'àmbit normatiu, pendents de resoldre. El col·lapse fiscal dels Ajuntaments a causa de la crisi immobiliària fa inviable el model municipal de la Constitució espanyola de 1978. La crisi ha posat en evidència el paper subsidiari dels Ajuntaments dins el sistema administratiu i polític espanyol. Els partits polítics majoritaris han acceptat aquest marc legal. Han assumit que els ajuntaments s'han de dedicar en exclusiva a temes com la neteja, el trànsit, les llicències d'obres i poca cosa més. Desde Solidaritat Catalana per la Independència volem impulsar una nova etapa en la que els Ajuntaments no es resignin a ser una "empresa de serveis" i els partits una mena "d'agència de col·locació d'afiliats". Defensem un funcionament basat en la participació i el civisme.

En un context de crisi econòmica com la que patim, en que hi ha un gran nombre d'aturats, retallades socials... cal que l'administració sigui un exemple d'austeritat i de gestió. Per aquesta raó proposem:

una reducció del 25% del sou de l'alcalde i els regidos amb dedicació exclusiva.

limitació dels drets per assistència a les sessions d'òrgans col·legiats a fi d'evitar que es converteixin en sous o sobresous encoberts, proposarem la prohibició absoluta de la percepció de drets d'assistència de cap mena.

pel que fa al rescabalament de despeses causades en l'exercici del càrrec, l'ajuntament haurà de fer públiques mensualment les quanties i conceptes percebudes per cada electe, així com la naturalesa de les justificacions de despesa aportades.

supressió de tots els càrrecs de confiança.

Un apartat de vital importància per Solidaritat Catalana per la Independència és la participació ciutadana com a motor de l'acció política municipal. Estem patint una classe política que no té massa en compte l'opinió dels ciutadans per prendre decisions, siguin de major o menor rellevància, ja que tret d'alguna excepció, no coneixen les principals necessitats de cada barri. Amb l'aplicació de la llei de districtes, els veïns de cada barri, per mitjà de les Associacions de Veïns fiscalitzaran realment la tasca dels regidors, ja que el contacte serà freqüent, no només cada 4 anys quan s'apropen les eleccions i es fan promeses difícilment assumibles. Calen òrgans de participació sectorial, ja que cal recordar que l'Ajuntament està per servir al ciutadà i no a l'inrevés.

Tenim una universitat, la tecnologia més puntera d'Europa, i és responsabilitat de tots els ciutadans, exigir als nostres representants, que facin de la nostra ciutat, de les millors del País.